Totalment al sud de França, on els Pirineus i la Mediterrània s’uneixen es troba Tresserra, sota el sol dominant…
Tresserra : aquest nom té el seu origen en el llatí “ trans serram” més enllà dels turons.
El poble està situat als primers turons que son els contreforts del serrat dels Aspres.
La seva posició geogràfica
A 158 metres d’altitut sobre els primers turons, la seva ubicació geogràfica és un dels seus punts forts perquè s’obtè una visió panoràmica del mar a les muntanyes.
A 17 kms de Perpinyà, a 20 kms del mar, a 15 kms d’Espanya, a 100 kms de les pistes d’esquí i d’Andorra, pròxim dels balnearis famosos, és un poble que viu i creix com les vinyes que l’envolten de manera lenta però segura sota el sol. Actualment, Tresserra compte 1019 habitants.
Un poble amb molta història
El poble, que neix de la gran deforestació de l’Edat Mitjana, al principi és només un nucli d’habitatges miserables que estaria situat darrere de l’església.
Apareix per primera vegada en uns escrits al segle V, les terres del poble pertanyen llavors a la poderosa abadia de Saint-Michel de Cuixà i a la Commanderie du Mas Deu. Nidolères un llogarret aprop del riu Tec, data de la mateixa època.
A partir del segle XIII, Tresserra es converteix en una baronia que pertany al Regne de Mallorca i que inclou un “palau” (el palau) que seria la residència d’estiu dels reis de Mallorca, que troben en aquestes contrades un clima saludable, lluny dels mosquits que infesten la plana baixa i la costa pantanosa. Darrere de l’església, es pot veure en algunes llars i en algunes parets restes de l’arquitectura d’aquest “palau”.
Al segle XV, el rei Lluís XI annexe el Rosselló i els Aspres per tal d’escapar de la dominació dels reis de Mallorca i Aragó.
Dos segles després, la comarca del Rosselló (incloent Tresserra), els Aspres i certs pobles de la Cerdanya francesa esdevenen definitivament francesos pel Tractat dels Pirineus (1659).
No obstant, l’última pàgina de la seva turbulenta història esdevendrà durant els anys 1793 i 1794, durant la batalla del Voló, inscrita a l’Arc de Triomf.
El rei d’Espanya Carles IV va tractar en va de salvar al seu cosí Lluís XVI, conforme estava pactat en el Pacte de família que unía els Borbons dels dos països.
El govern francès, nascut de l’esdeveniment de la República Francesa, no tolerarà aquesta “interferència” i el Conveni declararà en data de març de 1793, la guerra contra Espanya i de la que França sortirà victoriosa; victòria que es signarà entre altres en les terres de Tresserra durant la batalla del Voló. No sense patiment, perquè el poble va ser cremat a l’abril de 1794.
Una història econòmica
Un clima saludable, un sol òptim, uns sòls fèrtils, faràn de Tresserra l’emblema de la trilogia mediterrània: blat, oli i vi.
Al segle XIX, les terres del terme funcionan d’aquesta manera, igual que en els segles passats; les “pastures”, àrides, sense aigua serviràn a les ovelles, cabres i porcs.
Quansevol vall inferior o qualsevol barranc, són petites hortes que es beneficien de pluges més freqüents. Les voreres del riu Tec proporcionan la matèria primera sòlida : la fusta d’abulón ùtil per la confecció d’eines i de carros : l’ús assenyat i òptim de l’espai.
A finals del segle XIX, les vinyes, que només ocupen 100 de les 1.800 hectàrees de la superficie de la comuna, passen a créixer a gairebé 800 hectàrees a principis de 1914.
La vinya s’adapta bé a aquests sols poderosos, la majoria son sobretot argilosos o be coberts de grava arrencada a través dels segles als Pirineus.
1853 : l’adveniment del ferrocarril promou el comerç, el transport del vi.
Tresserra es dedica desde llavors casi exclusivament a aquest monocultiu que es la vinya, l'únic conrreu que s’adapta perfectament al clima de la zona, dur i fèrtil alhora.
Durant les dues últimes dècades del segle XX es produeix un canvi: una vinya qualitativa substitueix les tradicionals vinyes, els cellers es transformen en eines modernes de gran capacitat, s’amplia l’oferta enoturística i la política d’obertura es fà més present; es perfila una nova Tresserra.
No obstant això, la viticultura experimenta un nou descens.
Tresserra avui
En 2015, Tresserra és un poble que creix.
La seva proximitat amb Perpinyà o altres centres econòmics del Rosselló atreuen una població seduïta pel marc i la qualitat de vida.
Altres persones vénen a disfrutar de la seva jubilació en aquesta meravellosa regió.
Noves urbanitzacions es creen i les moltes associacions de la comuna donen vida a la vida local.
Tresserra té una gran llogaret, Nidolères, en plé desenvolupament de les seves activitats econòmiques (venda de vi al celler, restaurant) però té molt poques explotacions degut a un problema recurrent de sumistrament d’aigua.
Les ciutats pròximes com el Voló, Ceret o Tuïr complementen avantatjosament el potencial de la vila.
Descobrir el poble
Intra murs, el curiós vianant pot llegir en les parets la història del poble.
Descubrirà cellers de pedra, alguns mès modests que d’altres, edificats al segle XX, certs transformats en cases residencials, però identificables, per la seva gran porta rectangular i petites obertures per a la ventilació.
El vianant descobrirà “la casa bloc" de l’agricultura típica del segle XIX: estable a la planta baixa, planta alta dedicada a la vivenda, els cultius emmagatzemats a les golfes, en les que en algunes encara hi ha els vestigis de l’estructura metàl·lica de la politja que servía a hissar les bales.
Hi podrà observar aquesta arquitectura catalana típica feta de maons, cayrous, emmarcant les obertures, i pedres de matoll o còdols provenents del riu Tec, rejuntats amb morter de calç. Petits fragments de forges catalanes de ceràmica o d’escòria es van utilitzar per eliminar la humitat de les parets, mentre decoren de manera original: ens trobem amb aquestes tècniques a Mèxic, on alguns paletes catalans es van expatriar.
Alçant els ulls, el vianant podrà admirar les cornises ornamentades que recobreixen les teulades, els canalons i canals en ceràmica verda vernissada, floró de les ceràmiques locals, i quedarà sorprès per la teula corba que adornen algunes teulades: es tracta de l’espanta “bruixes” dissenyat per protegir-se de les bruixes.
Es trobarà amb el ùnic pou, rehabilitat, vestigi dels molts pous que servien al poble.
L’Església parroquial de Sant Sadurní, bellament restaurada té els seus orígens al segle X; un fet original va tenir lloc en aquest indret: la celebració d’un casament el 14 de juliol de 1789, mentre que els ecos de la Revolució Francesa i la presa de la Bastilla encara no havien arribat fins aquí.
Extra murs, el vianant estarà rodejat d’un paisatge de vinyes emmarcat per la línia blava de la Mar Mediterrànea i pel majestuós Canigó (2.784 m) de les Alberes Pirinenques, als peus dels Aspres.
A pocs quilòmetres del poble, un sender abalisat conduirà el vianant en les empremtes de la batalla del Voló, durant la cual les lluites ferotges van durar a terme en aquest municipi. L’indret, el punt més alt del municipi, amb els seus 199 metres, està adornat amb rètols informatius i una tabla d’orientació de caràcter històric, geogràfic i estratègic. Un nou sender està en construcció.
Un sender històric que alterna un dels camins a San Jaume (Compostel.la).